diumenge, 8 de maig del 2011

TERRA DE REMENCES 2011

Ahir dissabte vam quedar amb en Marc, Fàbrega i Quim per anar a Sant Esteve d' en Bas per recollir el dorsal per la cursa de Terra de Remeneces, i així diumenge anar més tranquils. Vaig quedar sorprés pel muntatge que han fet la gent de Sant Esteve, és impresionant.
Diumenge a les 05:30h m'aixeco, carrego la bici agafo quatre coses i cap al bar Esport a esmorzar, ja que em quedat per reunir-nos i pujar junts. Som en Quim Pijiula, Quim de Montagut, Fàbrega, Marc del club l' Escoleta en Gerard i un servidor. Després de menjar una mica anem tirant cap a Sant Esteve. Només d'arribar a la rotonda de Bracons hi ha una cua de cullons i decidim d'aparcar els cotxes al polígon. Anem amb les bicis cap a la sortida. És una passada el munt de gent que hi ha, ens coloquem al final gairebé, però és una passada, soms 3200 ciclistes que fem la sortida. El dia es presenta molt bé i amb ganes de passar-ho bé. A les 08:00h en punt, peta el cuet que dóna la sortida i apa, som-hi. Estem uns 5 minuts caminant fins que aconseguim pujar a les bicis i començar a pedalar. Quan agafem la recta de les Preses hi ha un grup de tres ciclistes que van ràpids i m' enganxo a la roda de l'últim i no els deixo fins arribar al càmping de la Vall de Bianya. Pel camí hem avançat molta gent. És molt xulo. Deixo el grup ja que van molt forts i ara comença el primer port i jo m'ho he d'agafar en calma. Pesco un altre grup que porten un ritme més tranquil i anem pujant xino-xano. Aquest port me'l conec i manting un ritme bo però sense forçar. Arribem al primer avituallament que està dalt del Capsacosta (870alt) amb 1h, no em paro i vaig tirant. Passem Sant Pau de  Segúries i anem direcció Ripoll, jo em vaig enganxant a bicis que veig que porten un ritme similar al meu. Passem Sant Joan de les Abadesses direcció Ripoll. Quan hi arribem creuem el poble i comencem a pujar el segon port, Coll de Canes (1110 alt). Aquest port no me'l conec i intento no forçar ja que no sé que m'espera. Avanço un company de bloc, en Pitu del club Escoleta i anem parlant durant el camí. Un per l'altre anem tirant i portem un ritme més alt del que volia, però em sento bé i el vaig seguint, he de dir que en Pitu m'ha ajudat força amb la seva roda ja que el paio tira molt, gràcies Pitu per l'ajuda. Arribem a dalt del coll de Canes amb forces i comencem a baixar direcció Olot. A la baixada em passen forces ciclistes, i es que les baixades no és la meva especialitat. N'hi ha uns quants que passen com coets. Velocitat màxima baixant 70km/h. Arribem a Olot amb en Pitu i anem seguint un grup direcció Pla de Dalt i cap a la Pinya. Aquest últim tram de 15km la gent comença a portar un ritme ràpid. Quan falten 2km per la meta la gent que fa la volta llarga es separa i van direcció Bracons, els hi desitgem sort ja que els queda 85km per fer els 175km. Jo no hagués tinut cullons de fer-la. En Fàbrega i en Quim de Montagut són els únics balents de la colla que la feien, espero que hagin aconseguit el repte. Finalment arribem a la meta, Sant Esteve d'en Bas. Allà m'espera la meva dona i la petita per donar-me suport i ànims, fet que m'ha agradat molt.
Molt content de la Terra de Remences, l'any que ve si puc hi tornaré. Ha estat una experiència molt maca. L'organització ha estat impecable, no ha faltat de res, hi havia moltíssima gent col.loborant, només FELICITAR-LOS i animar-los perquè segueixin organitzant aquest dia tan fantàstic que ens fan passar.
RESUM SEGONS EL MEU APRELL:     96KM     02:56H     31,6KM/H
POSICIÓ 175, ESTIC MOLT I MOLT CONTENT.

                         JO SALUDANT A LA FAMÍLIA.
                           JO I EN PITU DE L'ESCOLETA A LA META D'ARRIBADA
                                 EL CUNYAO A L'AVINGUDA SANTA COLOMA D'OLOT

dimecres, 4 de maig del 2011

MONESTIR DE SANT PERE DE RODES

Fa dies que tenia moltes ganes de pujar al Monestir de Sant Pere de Rodes, patrimoni molt important que tenim a la comarca de l' Alt Empordà. És un lloc magnífic per anar a visitar i passar un bon dia amb família.
Doncs, aprofitant que l' Edna dinarà a casa dels sogres amb el seu cosinet Ferran, decideixo intentar fer uns dels molts objectius que me proposat per aquest any.
Deixo la petita a l'escola i tranquilament vaig a casa. Preparo la bici de carretera, el dinar: entrepà, plàtan, fruïts secs, aigua. dòping, barretes i unes miques de diners per si de cas. Un cop equipat surto a un ritme suau ja que avui no es tracta de fer una bona mitjana sinó de completar la ruta i aguantar els grapats de quilòmetres que hi ha. Vaig direcció Maià, Cabanelles i Navata on giro a la dreta per deixar la N-260 i anar a Ordis. Passat el poble vaig fins a Creixell, Garrigàs, Tonyà, Siurana i surto a la C-31(carretera de l' Escala). Continuo direcció Fortià i C-260 (carretera de Roses) fins arribar a Castelló d' Empúries. Agafo una carretereta força dolenta que dur fins a Pedret i Marzà on continuo per una petita carretera fins a Vilajuïga. Porto 55km amb 1:55h. Durant el camí he patit força per culpa de la tramuntana que em frenava força. Hi hagut moments que tenia el vent de cares i en planer no passava dels 20km/h, però com que avui no vull fer una bona mitjana vaig fent xino-xano sense patir. La distància que separa Vilajuïga del monestir és de 8km i l'altitud de sortida és de 14mt. Començo a pujar suaument sense forçar, i en mica en mica la pendent és més forta i el sol es fa notar. Arribo al coll de Maragalla (418alt) "cansadillo" no em queden més pinyons per pujar però no queda gaire per arribar a dalt. Passo pel mirador de Mas Ventós lloc on m'aturaré baixant per veure les magnífiques vistes de l' Empordà i fer fotos. Me quedat sense líquid ja que el sol apreta bastant i me d' hidratar molt. Finalment arribo al monestir de Sant Pere de Rodes (518alt). És un monestir molt maco i el lloc on es troba es impresionant. Hi ha unes vistes molt maques des d'on es pot veure el Port de la Selva, Llançà i el Mediterrani. Vaig a buscar la font del Monjos que està sota el monestir per omplir els dos bidons. Aprofito per menjar-me el dinar que me preparat assegut en una pedra  de cares al mar i gaudint de les impresionants vistes. Un cop recuperat torno a pujar a la bici i començo a fer el descens. Just a dalt del monestir hi ha la baixada que dur al port de la Selva, i em tenta força baixar-hi. Un altre dia. Començo a fer la baixada i em paro al Mas Ventós (mirador de l' Empordà) on es pot veure tota la plana de l' Alt Empordà, faig unes fotos i començo a baixar. La baixada és molt ràpida i desseguida sóc a Vilajuïga. Decideixo Canviar una mica la ruta de tornada. Vaig fins a Pedret i Marzà i llavors giro a la dreta per anar a buscar la N-260 (carretera de llançà) continuo fins a Peralada poble del qual aprofito per comprar una llauna de coca-cola i una d'aquarius. Continuo per una carretera d'interior que condueix fins a Vilabertran i d'aquí fins a Vilatenim , just davant del Dechatlon de Figueres. Creuo la carretera i vaig al poble del Far i continuo fins al polígon de Vilamalla on hi ha una carretera petita que enllaça amb el poble de Vilamalla. Aquí torno per la mateixa carretera per on he vingut, Tonyà, Garrigàs, Creixell, Ordis i Navata. Aquí el vent comença a afluixar una mica, sort, ja que les forces comencen a estar al límit. Passat Cabanelles el vent ha deseparegut i puc pedalar amb normalitat, quin canvi. Finalment arribo a Besalú content i satisfet.
Ha estat una sortida molt maca, llàstima de la tramuntana. M'ha servit per donar-me ànims per completar altres sortides díficils que tinc pensades: volta d'Oix per Baget i Besalú, pujada a Vallter, collada de Tosses des de Besalú... ja veurem, de mica en mica.
RESUM:     128KM     5H     27,3KM/H
                                      
                     AQUÍ PENJO UNES QUANTES FOTOS QUE HE FET


                                   MONESTIR DE SANT PERE DE RODES


                                 SANTA HELENA


                           PORT DE LA SELVA DES DEL MONESTIR


                            LA BADIA DE ROSES DES DE MAS VENTÓS


                       LA PLANA DE L'EMPORDÀ DES DE MAS VENTÓS I
                       LA PROVA DE LA SORTIDA