EL PUIGSACALM

Vaig acabar l'any fent una de les activitats esportives que més m'agrada, pujant un cim. L'escollit és un que tenim molt aprop de casa i que és força divertit. Diguem que és diferent. El Puigsacalm (1550). Fa temps que em voltava pel cap. Tothom me'n parlava molt bé.

Vaig anar-hi amb en Jordi (Pitre) el qual també gaudeix moltíssim pujant cims. Vam decidir que l'últim dia de l'any l'havíem d'acomiadar d'una forma especial.

Per començar, el dia 31 de desembre del 2012 a les 07h, sortíem de Besalú amb vehicle direcció Joanetes. Quan vam arribar a les Preses volíem fer un petit esmorzar al Vertisol però resulta que era tancat. Doncs, sense esmorzar cap a Joanetes. A les 07:30h ja començàvem a caminar muntanya amunt. Pujàvem a un ritme ràpid. Ben aviat vam arribar a la zona dels ganxos nous. La part més tècnica del recorregut. Xino-xano vam anar pujant. Ara un peu aquí, ara un peu allà, ara una mà aquí, ara una mà allà. I així va ser com vam arribar al barret. Sort d'en Jordi que va decidir anara a veure les vistes perquè sinó ja ens el saltàvem. Vam fer sonar la campaneta, com no, i sense perdre gaire temps continuem pujant pels Ganxos. Finalment arribem a dalt del cim. Primer anem a veure el Puig del Llop i després acabem d'arribar al Pic del Puigsacalm 1550 metres d'altitud. Feia molt bon dia però just al cim i petava un vent fort i fred. Ens vam ajupir darrere d'un mur que hi ha, i ens vam menjar l'entrepà acompanyat d'una bona coca-cola, sucre a dojo. Un cop refets tornem a baixar pel mateix lloc però amb l'idea de baixar pels ganxos vells. Els vam buscar una bona estona però no els vam trobar. És a dir que toca baixar un altre cop pels ganxos nous. He de dir que la baixada impressiona més que la pujada. Però no és complicat i no es necessita res més que dos peus i dues mans, a, i no tenir vèrtic, molt important.

Per acabar, la baixada la vam fer corrents. Saltàvem les pedres que semblàvem llebres. Amb 1h  ens vam plantar al vehicle un altre cop. Tots dos estàvem contents com nens petits. Ja tenim un altre pic a la butxaca. Ara toca pensar amb un altre cim. 

                                                   PUJANT PELS GANXOS NOUS

                                                   EN PITRE PUJANT ELS GANXOS NOUS

                                                            EL FAMÓS BARRET

                                                   CONTENTS DALT DEL PUIGSACALM

                                                   EL SOL QUE COMENÇA A TREURE EL NAS


Aquest any tinc diversos objectius al cap. El primer i el més important, és continuar sortint cada setmana amb btt i corrents. El segon, fer el Costabona corrents des de Setcases. I els altres, fer 5 o 6 cims nous, i poder, anar a fer la Pica d'Estats (3143). Ja ho veurem. Però si que penso gaudir de totes les sortides que faci per petites que siguin i si poden ser amb bona companyia encara millor.

BON NADAL I BON ANY 2013

Últimament m'havia centrat només en sortir a córrer i havia deixat la btt arraconada. Però cada vegada que l'agafo reconec que la trobo a faltar. Sortir amb btt m'omple molt ja que puc anar a llocs insòlits i amagats. Aquesta setmana només he sortit un cop i ha estat amb btt. He anat a la zona de la selva, vull dir, Sant Ferriol. Vaig sortir de casa amb l'idea molt clara. Volia anar al Pi de Sant Josep o més ben dit al Collet de Besalú. He de dir que la pujada és força lleugera. No hi ha cap rampa dura i es tracta d'agafar un ritme i no deixar-lo. Un cop sóc dalt del Collet començo a baixar direcció Briolf o el Torn. El corriol de baixada és molt xulo. No l'havia fet mai. Cap al final es converteix en un corriol ample i força tècnic, amb uns trenca aigües perillosos. Arribo a una ermita que es diu Briolf. Es troba amagada al mig del bosc i no està cuidada. Llàstima perquè realment és força xula. Un cop visitada, decideixo continuar baixant una mica per veure on finalitza el corriol ja que per aquesta zona no hi havia estat mai. Al final del camí hi ha una cruïlla que a l'esquerra aniria cap a Serinyà o can Vila i a la dreta al Torn. Ho deixo per un altre dia i començo a pujar un altre cop pel mateix camí que he fet de baixada. Un cop arribo al Collet de Besalú continuo baixant per la pista i arribo a Sant Ferriol. De Sant Ferriol vaig fins a Sant Fruïtos per un corriol. Continuo per la pista principal i començo a pujar direcció El Sagrat Cor però quan arribo a l'urbanització Comptal baixo pel corriol fins a can Pitre, candell i cap a casa.

Només em queda dir BON NADAL I BON ANY 2013 A TOTS ELS DESFRENATS. Espero que l'any que ve pugui superar els quilòmetres d'aquest any. No crec que costi gaire. Tot i que estic molt content de com ha anat l'any esportivament. Espero que l'any que ve el PP ens deixi més tranquils als Catalans i que en Mourinyo ja hagi marxat del Madrid. 

KM ACUMULATS BTT= 801KM

KM ACUMULATS CORRENTS= 532KM 

                                                             BRIOLF

                                                            BRIOLF

SANT FRUÏTOS

LA FLACA I LA GRASSA JUNTES!

Diumenge vam quedar a les 9h, amb el fred que feia, al pavelló per anar a Pujar al Santuari de la Mare de Déu del Mont. Érem 10 bikers. 6 amb bici de carretera, 4 amb btt i 1 sense bici, és a dir, que puja corrents. Però finalment només 5 vam decidir pujar-hi. En Lato, en Pont, en Carles i el cunyat  amb bici de rodes primes, jo amb btt i en Peti corrents. La sortida prometia ja que els senyors de l'asfalt últimament no paren de fer quilòmetres. Vam començar a pujar a un ritme suau cap a Beuda. Vam passar de llarg i arribem a Segueró. Aquí és on comença la pel·lícula de veritat. Totes les cartes sobre de la taula. Tothom comença a anar al seu ritme. Jo intento no perdre la roda d'en Lato i en Pont, fet que em passarà factura al final de l'escalada, ja ho sé prou. Arribo a la cruïlla de Cabanelles amb en Pont,  en Lato ja fa estona que ens espera. Al cap de poc arriba el cunyat i en Carles i sense perdre gaire temps continuem l'escalada. Quan arribo a la cruïlla de Falgàs decideixo afluixar una mica. En Lato i Pont comencen a tirar a un ritme massa alt per a mi. Vaig fent xino-xano però sense entretenir-me ja que si em despisto gaire el cunyat em fotrà una punyalada d'aquelles monumentals i m'ho sentiré a dir durant tot el dinar.

Quan arribo al Santuari de Sant Vicenç de Sous començo a notar que em falten forces. A partir d'aquí comença el meu treball psicològic. De respiració vaig bé, però de cames estic cansat. Només em queden 2 quilòmetres per arribar a dalt. Sort que aquest últim tram és el més xulo de tota la pujada perquè és d'on pots gaudir més de les vistes. I avui fa un dia esplèndit. Es veu tot el pirineu nevat. Inclús el Pedraforca es mostra impresionant. Fa un dia genial. Avui és el primer dia que trobo molta gent pujant al santuari. Biciclistes, gent caminant, cotxes...Finalment arribo al Mont. Encara no feia ni un minut que era a dalt que el cunyat ja arribava. Sort que no m'he encantat gaire sinó m'hagués repassat de dalt a baix. Ho sento Gerard però hauràs de tornar-me a preparar una altra encerrona de les teves.

Un cop reunits tots a la terrassa del bar, compartim les nostres sensacions, fem la foto de rigor i jo començo el descens cap a casa tot sol. Vaig fins a Segueró pel lloc on he pujat. Agafo pista de terra fins a Maià, continuo per pista fins al camp del avions i cap a la dutxa ràpid.

Molt bona sortida, poder sortir amb gent que els agrada el mateix esport i poder compartir aquests bons moments és genial.

Com sempre vaig fent escapades pels corriols de Beuda corrents per no perdre el costum i la forma. També he fet una sortida amb btt per la zona d'Espinau (830alt) la qual em va confirmar que no estic en els millors moments de btt. 

RESUM:  45KM     02:45 MINUTS    1000 DESN/POST

KM ACUMULATS BTT= 773KM

KM ACUMULATS CORRENTS= 532KM 

                                  TOT I EL SACRIFICI ENCARA FEM BONA CARA

                                     VISTES ESPLÈNDIDES I EL PIRINEU NEVAT

L'ESTANY DE BANYOLES

AIXÒ SÍ QUE ÉS GAUDIR DE L'ESPORT

Primer de tot, aquests últims dies he gaudit molt de l'esport. He fet allò que m'agrada, treball en equip, competir i gaudir de la tranquilitat de la muntanya. 

Per començar, el dissabte a la tarda teníem una cita a la triatló per relleus de Banyoles. L'equip estava format per en Genís (nadador), en Pitre (corredor) i un servidor (btt). A les 15:45 hores ja érem al parc de la draga per recollir dorsals, entrar la bici al box, i xerrar una mica amb la gent, que per cert n'hi havia uns quants de Besalú. L'ambient era agradable, com sempre. En aquests esdeveniments sempre hi ha bona gent. L'organització de l'activita va estar al nivell esperat. 

A les 17:30 hores en Genís ja saltava dins l'estany per nadar els 1100 metres. Realment vam fer un bon fitxatge, està fort com un roure (és jove). Amb 20 minuts ja el teníem fent el relleu amb en Pitre. Tot seguit en Jordi surt com una bala a fer els 7 quilòmetres, una volta a l'estany. Ell com sempre ho va donar tot i va fer un molt bon temps. Em van posar molta presió, això em va obligar a donar-ho tot per mantenir la bona feina que havien fet tots dos. Jo havia de fer 13 quilòmetres per la zona del cementiri i després per uns quants corriols de l'altre costat de l'estany.

Així mateix, crec que tots tres vam quedar molt contents del resultat i perquè vam gaudir molt de l'activitat. Estic segur que l'any que ve repetirem. MOLTES FELICITATS MÀQUINES!

Resultat, lloc 34 de la nostra categoria, en la qual hi havia 110 equips. Lloc 42 de la general on hi havia 169 equips.   

                                                EN PITRE (VERMELL) ARRIBANT 

                                                JO ARRIBANT A LA META

                                      L'EQUIP, INCLÚS L'ANIMADORA MÉS GUAPA DEL MÓN

Ahir dilluns vaig fer unes de les activitats esportives que més m'agrada. Vaig anar a fer tres pics a la zona de Vall ter. Gra de Fajol, Bastiments i Pic de la Dona.

Em vaig aixecar molt d'hora. A les 7 del matí ja estava pujant cap al refugi d'Ulldeter on vaig parar a menjar alguna cosa i així també participo a mantenir el refugi, el qual està molt bé. Hi havia 7 o 8 francesos que esmorzaven. Deseguida vaig continuar caminant direcció al Coll de la Marrana. Un cop dalt, pujo el Gra de Fajol que encara no l'havia fet mai. Em va agradar molt. La temperatura era baixa, uns 8º o 9º graus i amb el típic vent que sempre hi bufa. Després de gaudir de les vistes vaig començar a baixar cap al coll per anar cap a Bastiments. Mentres vaig caminant no paro de mirar a tots costats per anar mirant les muntanyes i les seves diferents formes. He quedat impresionat de la gran quantitat d'isards que hi he vist. Finalment arribo a Bastiments, el pic més alt de la sortida 2880alt. Avui decideixo canviar la baixada i ho faig per la cara oest, i així poder anar a veure el llac Becibers. Tot seguit començo a pujar direcció al pic de la dona acompanyat d'un francès que parla bé el castellà i em diu que porta un mes caminant pels pirineus. Quedo impresionat de les històries que m'explica. Hi ha una cosa que em diu i coincidim tots dos; s'ha de tenir respecte a la muntanya i anar-hi amb seny. Una retirada a temps és una victòria. Quan arribem al pic de la Dona ens acomiadem i ell continua camí cap a França i jo cap a la Portella de Mantet. Continuo baixant fins arribar a l'estació d'esquí de Vall ter. A les 11:30 hores ja sóc al cotxe. 

Una sortida magnífica. Sempre que vinc a qui dalt disfruto moltíssim. Hi ha moments que es pateix pujant però un cop a dalt ja no te'n recordes.

RESUM:     13KM     4:30H

                                              BON DIA!

                                              UN DELS MOLTS ISARDS

                                              GRA DE FAJOL

                                              BASTIMENTS

                                               LLAC DE BECIBERS

                                             QUINES VISTES!

  

CAMÍ NATURAL DE LA MUGA

                                         PANTÀ DE BOADELLA

                                         RIU MUGA PASSANT PER BOADELLA

                           PONT MEDIEVAL DE CASTELLÓ D'EMPURIES

                                         ZONA DE PÍCNIC DE LES ESCAULES

                    PONT MEDIEVAL DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA

UNA DE LES ENTRADES AL POBLE DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA

Fa dies que tinc ganes de fer una sortida llarga i planera, per mantenir una mica la cadència. Des que vaig deixar la carretera que no he fet cap ruta llarga, només sortides de 30, 25,35 quilòmetres per la zona de casa. Doncs un dia en Willis em va parlar del camí natural de la Muga i vaig pensar que seria una bona ruta per fer planer.

Aprofitant que el dimecres passat la petita de casa anava d'excursió a l'Escala vaig anar-la a fer. Surto de casa a les 10h amb cotxe i carregat amb la btt, entrepà, barretes i líquid direcció Vilanant. Passo per Cistella i finalment arribo a Sant Llorenç de la Muga, inici de l'itinerari. Aparco el cotxe al pàrquing de l'entrada del poble i començo a pedalar. Trobo l'inici del camí natural just a l'entrada del poble. El camí està molt ben senyalitzat. A cada quilòmetre hi ha una fita petita que indica els quilòmetres, en el meu cas anava restant. A les cruïlles et trobaves senyals de direcció que indicaven cap a on havies d'anar. Realment està molt bé. Tot i que per acabar de ser perfecte faltarien 3 panells de direcció i al poble de Pont de Molins haurien d'utilitzar panells grans perquè hi ha unes plaques petites, molt petites, que costa de veure. I en aquest punt molta gent es torna boja buscant el camí. Jo anava preparat perquè el meu germà ja m'havia orientat. El tram de baixada de Sant Llorenç de la Muga fins a Castelló d'Empuries no hi ha cap dificultat, només tres o quatre pujades a l'inici que son dretes però curtes. El troç que m'agradat més ha estat de Boadella d'Empordà fins a Pont de Molins. Aquest tram passa per corriols i hi ha molta ombra. El tram de Pont de Molins fins a Castelló és pista ampla i creues molts camps de conreu. També està bé però aquí ja hi toca el sol. 

El trajecte és de Sant Llorenç de la Muga fins a Empuriabrava, un total de 40,5 quilòmetres. Però jo vaig arribar fins a Castelló, a 6 quilòmetres d'Empuriabrava. Ja tenia clar que només volia arribar fins aquí perquè el troç final ja el conec i no volia fer zona urbana. 

Quan vaig arribar a Castelló vaig anar a buscar una botiga per comprar beguda fresca. Un cop refrescat torno a pujar a la bici i començo a desfer camí direcció Sant Llorenç, passant pels mateixos llocs per on havia baixat. El tram de Castelló a Pont de Molins és molt ràpid. Com que ja eren les 14h i tenia gana vaig a buscar una zona de pícnic, una de les moltes que hi ha pel camí, per aturar-me a dinar. Un cop m'he menjat l'entrepà i els fruits secs continuo el camí. No és fins al pantà de Boadella que comença a pujar una mica el desnivell. Just a l'entrada del pantà hi ha la primera pujada d'asfalt. Quan començo a pujar és quan m'adono que les cames ja comencen a estar carregades i he d'afluixar el ritme si vull acabar amb dignitat. En mica en mica vaig fent les pujades i baixades que ja havia fet anteriorment i finalitzo el recorregut un altre cop al punt d'inici. 

Una sortida maca, ja que he canviat de terreny i he vist altres paisatges i altres camins. Un fet a destacar és que gairebé tot el trajecte es fa borejant el riu Muga. Les cames m'han quedat força carregades, he hagut de fer molts estiraments. És un recorregut que no recomano fer-lo a l'estiu perquè al 80% del trajecte i peta el sol. 

RESUM:    77KM    4H    19,3KM/H   DESN/POSIT 660 

KM ACUMULATS BTT= 418KM

KM ACUMULATS CORRENTS= 320KM 

     

II DUATLÓ DE PORQUERES

Diumenge passat es va celebrar la II duatló a Porqueres, hi va haver 265 participants, dels quals només 79 fèiem la modalitat individual.

Vaig quedar amb en Jordi (Pitre) per anar ha fer-la. Abans de marxar vam esmorzar al bar Esport de Besalú on vam coincidir amb en Wilis i el seu germà petit. A les 09:30 hores erems a Porqueres, vam recollir el dorsal i tot seguit escalfar una mica. Hi havia un bon ambient, una bona organització i sobretot un bon dia. També hi havia en Xevi Vinyoles i el seu company de cursa en Güibes. A les 10:10 hores van fer un brífing per explicar la cursa i a les 10:30 hores tots a córrer.

Primer vam fer 7 quilòmetres corrents per pista i corriols, un circuït ben trobat i pensat, Hi havia zones ràpides, zones amb pujada, i una baixada al final per descansar. Era un circuït circular de 3,5 quilòmetres en el qual s'havia de fer dues voltes. Un cop feta la primera etapa, havíem d'agafar la bici de btt i fer un recorregut de 15 quilòmetres per corriols i pista. Aquest circuït també va estar bé. Estava compost per 50% pista 50% corriol menys o menys. Hi havia un parell de pujades dretes però curtetes. Un cop feta la segona etapa, deixem la bici i fem els últims 3,5quilòmetres corrents, s'havia de fer una sola volta al circuït de córrer.

La veritat es que vaig conservar una mica les forces ja que era la primera duatló que feia i no sabia com acabaria. Tot i això, quan només em quedava fer l'última volta de 3,5 quilòmetres vaig apretar perquè sabia com era el tram final i vaig poder remuntar unes quantes posicions.

Resultat final 12e lloc de la modalitat individual i 31e posició de la general. Molt content i amb ganes de tornar a fer una altra duatló quan estigui més preparat.

Vull agrair als Desfrenats que van venir a veure'ns i ens van animar, se'm va posar la pell de gallina quan vaig veure 8 o 9 Desfrenats que ens animaven. No hi ha cap beguda isotònica al món que et doni tanta energia com uns senzills ànims.

Felicitar a l'organització pel muntatge ja que no és fàcil poder fer dos circuïts diferents i tenir persones controlant tots els punts conflictius. Només una petita crítica, la coca-cola és més bona fresca.

P.D ahir dia 28 vaig sortir a córrer amb la Mireia i en Toni per la zona de Beuda. Total 01:30h i 14km.

2012

KM ACUMULATS BTT= 166KM

KM ACUMULATS CARRETERA= 46KM

KM ACUMULATS CORRENTS= 116,5KM

ANDORRA AL SAC!!!

Doncs, sí, finalment vaig arribar a Andorra amb la bici de carretera. Dilluns dia 8 a les 06:50 hores sortia de casa direcció Andorra. El temps era genial, ja que el cel estava tapat per núvols i la temperatura era frescota. Anava carregat amb barretes energètiques, dos bidons: un d'aigua i l'altre de dòping. Dos entrepans i dos plàtans. Vaig agafar l'impermeable per si de cas. Vaig passar per Argelaguer, Sant Jaume de Llierca, Castellfollit, Sant Joan les Fonts i la Canya. Aquí vaig anar direcció l'Hostal del Sol per pujar pel coll de Canes, és un port que m'agrada, ja que no té gaire dificultat, és tranquil i hi ha bones vistes. Té una longitud de 13 quilòmetres i el punt més alt és 1120 d'altitud.

El dia aquí dalt era boirós tal i com es veu a la foto. La temperatura més fresca que a casa. En aquest punt canviava de comarca, de la Garrotxa al Ripollés. Inicio el descens cap a Ripoll molt tranquilament, llàstima que hi ha boira i no puc gaudir del paisatge de la zona de Vallfogona el qual és genial. Arribo a Ripoll on la pluja fa acte de presència, però de moment és fluixa. Creuo Ripoll passant per davant del monestir i enfilo direcció Ribes de Freser. Quan arribo a Campdevànol m'aturo a posar-me l'impermeable ja que aquí la pluja apreta força. Espero que no apreti més ja que sinó hauré de suspendre la sortida perquè comença a ser perillós circular amb bici amb el xàfec que cau. De Ripoll a Ribes de Freser sense adonar-te compte vas pujant tota l'estona suaument. Arribo a Ribes de Freser i faig la primera parada per agafar forces per fer la collada amb condicions. M'aturo en una fleca i em menjo un croissant de xocolata amb una coca-cola, sucre a dojo. Deu minuts, i torno a pujar a la bici i començo a fer la collada. Són 25 quilòmetres de distància de Ribes a dalt de la collada. La pluja comença afluixar però fa acte de presència la boira que encara és pitjor. Vaig pujant sense dificultat i a un ritme molt suau. Quan sóc a mitja collada m'avança la família amb cotxe. Continuo pedalant suaument sense forçar gens. De mica en mica la boira ha anat desapareixent i comença a treure el nas el sol que sembla que m'acompanyarà tot el camí. Atrapo un noi que puja la collada amb una btt i està força a les últimes, tal i com manifesta ell. Després de parlar una estona amb ell continuo amb el meu ritme i finalment arribo a dalt de la Collada.

La pujada no té cap dificultat, només els últims 5 quilòmetres s'enfilen més i com que portes 20km de pujada, es fan més durs. Aquí dalt aprofito per menjar-me un entrepà, un aquarius i parlar una mica amb la família, la qual m'esperava. He trigat 04:20 hores de Besalú a dalt de la collada. Continuo direcció La Molina per anar cap a Alp, tot és baixada i ràpida. Quan arribo a Alp em trobo amb un mal company de sortides, el vent. Passat Alp  canvio de comarca, ara ja sóc a la Cerdanya. En aquesta vall sempre o gairebé sempre bufa el vent. I per variar, el tinc de cares. El vent m'ho posa difícil, ja que apreta de valent. La temperatura és molt més alta, més o menys 25º o 27º. Fins ara no havia passat de 20º. Els bidons comencen a baixar ràpidament. M'aturo a una benzinera per omplir-los. Continuo direcció la Seu d'Urgell. Aquest tram tot i ser planer i baixada se'm fa molt llarg per culpa del vent, ja que avanço molt lentament. Atrapo un home que va amb una btt i és de Pamplona, em diu que està fent la transpirinainca. L'home manifesta que porta un total de 150 quilos sobre de la bici. Això si que és ser valent. M'estic una estona parlant amb ell i després em despedeixo i continuo direcció la Seu. Finalment hi arribo.

                                     

Sense parar, continuo direcció a Andorra, ja que només em queden 11km per arribar-hi. De la Seu a Andorra la carretera va pujant de mica en mica fins arribar als 1000 alt. Sense adonar-te'n fas uns 400 metres de desnivell. Aquest últim tram fins a Andorra el vent ha desaparegut, gràcies a Déu. La calor es deixa notar amb força. Tinc els bidons secs però ja arribo al punt on he quedat amb la família. Per fi creuo la duana d' Espanya i Andorra.

Continuo fins arribar al supermercat Punt de Trobada on m'esperen per recollir-me.

Estic molt content, ja que he aconseguit un altre objectiu que em feia il.lusió fer. Ha estat una ruta molt maca, ja que he estat envoltat tota l'estona de muntanyes xules i d'un paisatge fantàstic. Si no hagués estat pel vent, hauria arribat força bé. Ara toca pensar amb una altra sortida. 

RESUM:     160KM     06:50 HORES PEDALANT     23.3KM/H      2200 DESNIVELL POSITIU +/-

                                            VISTA DES DE DALT DE LA MOLINA 1800ALT